fibroscòpia
L’Institut Mèdic Dr. Claramunt en ple funcionament
22/09/2017
hna
Acord amb Grupo hna
27/09/2018

Per què el meu fill encara no parla?

audiometria-institut-claramunt

Entre l’otorinolaringòleg i el logopeda hi ha una vinculació molt important alhora d’avaluar i assegurar el bon desenvolupament de la parla i/o llenguatge en els nens.

En cada etapa evolutiva el nen/a hauria de ser capaç d’aconseguir unes fites preestablertes.

En qualsevol cas que aquestes no s’assolissin, caldria fer una bona exploració, en primer lloc per part de l’otorinolaringòleg i després pel logopeda. A continuació detallem els signes d’alarma.

 

De 0 a 1 any:

-Nen excessivament tranquil

-No gira el cap davant sorolls forts

-No emet sons articulats

 

De 1 a 2 anys:

-No reconeix el seu nom

-No comprèn ordres senzilles

-No ha començat a parlar

 

De 3 a 4 anys:

-Quan se li pregunta contesta amb freqüència “què?”

-No és capaç de construir frases de 3 o més paraules

-No sap explicar el que li passa

 

En general:

-Nen introvertit, distret o agressiu

-Retard en l’aprenentatge escolar

-Dubtes dels pares o mestre sobre l’audició del nen

 

És primordial poder descartar qualsevol tipus de problema auditiu, que seria de ben segur una causa important de retard en l’adquisició del llenguatge. Segons l’edat del nen utilitzarem un mètode o altre per fer-ho.

En nens de menys de 3 anys habitualment recomanem fer uns Potencials Evocats Auditius d’estat estable (PEAee) on el nen no participa pròpiament, però que permet avaluar totes les freqüències auditives i determinar-ne el llindar exacte. De totes maneres cal fer una exploració ortoscòpica prèvia a fi de descartar l’obstrucció del conducte auditiu o bé les otitis seroses, que s’haurien de tractar abans.

En nens/es de 3 a 7 anys proposem l’audiometria tonal infantil (peep show). Es tracta d’un estudi on hi participen amb molt d’entusiasme i de manera molt fiable, atès que ho viuen com un joc, en el que quan reben l’estímul sonor saben que poden posar en marxa un petit tren que roda dins d’una maqueta. Tanmateix alguns dels nens més grans també poden col·laborar i deixar-se fer l’audiometria tonal en cabina insonoritzada com els adults.

També caldrà l’exploració otorinolaringològica per descartar l’obstrucció de les vies respiratòries altes, provocada per vegetacions adenoides (carnots) i/o amígdales palatines hipertròfiques (molt grans), que dificultarien el llenguatge a l’ocasionar alteracions en la pronúncia, i al mateix temps acostumen a ser la causa del problema ventilatori de les oïdes que porta a la formació de moc i la conseqüent manca auditiva. En aquests casos seria necessari plantejar una intervenció per extreure les vegetacions (adenoidectomia) i reduir les amígdales palatines, cosa que fem habitualment amb làser, de manera senzilla i pràcticament ambulatòria, i sovint al mateix moment posar els tubs de ventilació transtimpànics (drenatges) a les oïdes.

Pel que fa a les pèrdues neurosensorials (nervi), definitives, s’haurà de recomanar segons el grau de severitat, l’adaptació de pròtesi auditives (audiòfons) o requerir en casos profunds els implants coclears.

Un cop descartat o concretat, i en aquest cas tractat, qualsevol problema otorinolaringològic, s’iniciaran les sessions de logopèdia. El logopeda decidirà la freqüència d’aquestes i tipus de rehabilitació en funció de cada cas.

Com a conclusió dir que en tots els casos de retard de la parla o adquisició del llenguatge, deixant de banda les causes d’origen neurològic, un cop feta l’avaluació i proposta terapèutica per part de l’otorinolaringòleg, serà necessària una ajuda logopèdica.